Aeronàutica
-
L’any passat Ridley Scott va estrenar la pel·lícula “The Martian”, basada en el llibre homònim de l’escriptor Andy Weir. El film narra la història fictícia de la missió tripulada Ares III a Mart, en la que l’astronauta Mark Watney (encarnat per l’actor Matt Damon) ha de sobreviure desprès que els seu companys el donessin per mort. Watney, que és enginyer mecànic i botànic, només disposa de menjar per a 300 dies i se les ha d’enginyar per crear les condicions dins de l’hàbitat amb les que obtenir aigua, oxigen i aliments per tal de sobreviure fins que una altra missió torni a Mart i el rescati. Fa quatre anys,al món real, l’Institut d’Estudis Espacials de la Universitat d’Stuttgart va confiar a la professora i investigadora de l’ESEIAAT Gisela Detrell la creació d’una eina per a dissenyar el sistema de control ambiental i la suport a la vida (ECLSS). La mateixa Gisela Detrell ens explica en aquesta entrada en què consisteix el seu sistema.
0 -
En cas de tancament per qualsevol cirmcumstància, quin aeroport generaria més desconnexions a més aeroports? Oriol Lordan, professor del Departament d’Organització d’Empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a l'ETSEIAT s'ha fet aquesta pregunta i per resepondre-la ha ha analitzat les relacions en xarxa i la robustesa dels 3.700 aeroports que operen actualment al món i que produeixen entre ells 25.000 connexions. Per poder treure conclusions, Lordan ha aplicat metodologies algorítmiques de xarxes complexes al sistema de transport aeri mundial i ha pogut esbrinar quins són els aeroports que més influirien en la globalitat de la xarxa en cas de tancar ja sigui a causa del temps, d’una vaga o de qualsevol altra circumstància. L'estudi, que forma part de la tesi doctoral d'Oriol Lordan, ha estat premiat amb el premi Luis Azcárraga de la Fundación Aena al treball més singular de transport aeri. Fes clik sobre el títol de l'entrada i coneix tots els detalls de l'estudi
1 -
Aprofitant la visita que ha realitzat a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), Éstech ha entrevistat l’ex-astronauta i físic alemany Ernst Messerschmid, que ha impartit una conferència dirigida als estudiants titulada ‘Des de l’espai a la terra: el laboratori i el mercat’. Messerschmid va participar a la missió Spacelab D1 a bord de l’STS61A-Challenger i va dirigir durant cinc anys el Centre Europeu d’Astronautes de l’ESA. Aquest científic brillant, amable, simpàtic i extraordinariament didàctic, explica, per exemple, que el sector privat ha arribat a l'espai per quedar-s'hi i que d'aquí 20 anys l'home que trepitjarà Mart s'esta`formant ara en una universitat com la UPC. Feu click al títol de l'entrada i no us perdeu detall
0 -
La crisi econòmica mundial tambè ha afectat a la indústria aeroespacial. Des de les primeres missions a l’espai -basades en grans coets que necessitaven motors amb rangs de força molt potents- el desenvolupament de l’enginyeria aeroespacial ha evolucionat cap a una disminució del pes i de la grandària dels enginys, per raons d’estalvi de costos i d’energia. Miquel Sureda, professor i investigador de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), ens ho explica amb un projecte propi: Micropropulsió per micro i nanosatèl.lits.
0
