Enviat per jose.luis.melgosa el
En cas de tancament per qualsevol cirmcumstància, quin aeroport generaria més desconnexions a més aeroports? Oriol Lordan, professor del Departament d’Organització d’Empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a l'ETSEIAT s'ha fet aquesta pregunta i per resepondre-la ha ha analitzat les relacions en xarxa i la robustesa dels 3.700 aeroports que operen actualment al món i que produeixen entre ells 25.000 connexions. Per poder treure conclusions, Lordan ha aplicat metodologies algorítmiques de xarxes complexes al sistema de transport aeri mundial i ha pogut esbrinar quins són els aeroports que més influirien en la globalitat de la xarxa en cas de tancar ja sigui a causa del temps, d’una vaga o de qualsevol altra circumstància. L'estudi, que forma part de la tesi doctoral d'Oriol Lordan, ha estat premiat amb el premi Luis Azcárraga de la Fundación Aena al treball més singular de transport aeri. Fes clik sobre el títol de l'entrada i coneix tots els detalls de l'estudi

Oriol Lordan, professor del Departament d’Organització d’Empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) al Campus de Terrassa, és l’autor de la tesi doctoral titulada Airline route networks: a complex network approach. La tesi ha estat dirigida pels professors del Departament d’Organització d’Empreses José Maria Sallán i Pep Simó. Aquesta tesi ha estat premiada amb 12.000 euros per la Fundación Aena en la XX edició del premi Luis Azcárraga per constituir una contribució singular en el camp del transport aeri. El professor i investigador Oriol Lordan ha analitzat les relacions en xarxa i la robustesa dels 3.700 aeroports que operen actualment al món i que produeixen 25.000 connexions entre ells. Per poder treure conclusions, Lordan ha aplicat metodologies algorítmiques de xarxes complexes al sistema de transport aeri mundial i ha pogut esbrinar quins són els aeroports que més influirien en la globalitat de la xarxa en cas de tancar ja sigui a causa de les condicions climàtiques, d’una vaga o de qualsevol altra circumstància.
Així, l’investigador parteix d’una pregunta: quin aeroport generaria més desconnexions o més aeroports afectats en cas de tancar? En aquest cas seria el d’Anchorage (Alaska-Estats Units), perquè malgrat ser un aeroport perifèric i poc conegut internacionalment, d’ell depenen 60 aeroports més. Però, a més a més, el següent aeroport més crític, Fairbanks, també està situat a Alaska i, amb aquests dos aeroports no operatius, 170 altres aeroports quedarien desconnectats de la resta de la xarxa de transport aeri. Oriol Lordan arriba a la conclusió matemàtica de que el tancament de 85 aeroports (el 2,5%) afectaria a la meitat del tràfic aeri mundial. Si el tancament arribés als 450 aeroports (aproximadament el 12,5%), el col·lapse del tràfic seria total.
Com fer una xarxa més robusta?
Com s’aconsegueix una xarxa aeroportuària mundial més robusta? Lordan creu que “la xarxa més robusta seria aquella a la qual tots els punts connectessin entre si, i això, en el transport aeri, és totalment impossible. Si apliquem la lògica de les xarxes complexes, quan més tràfic es concentra en un sol punt, més crític és aquest punt i, per tant, menys robusta és la xarxa”. El concepte crític fa referència a la influència d’un aeroport en l’operativitat de la xarxa de transport aeri mundial, en cap cas en termes de seguretat.
Una possible solució seria “crear més hubs (grans aeroports o grans punts de connexió) a segons quins territoris”, explica l’investigador.
Companyies tradicionals i companyies de baix cost
Un altre objectiu de l’estudi de Lordan són les xarxes de rutes de les companyies aèries. Del seu treball es dedueix que “les companyies aèries tradicionals són les més vulnerables en cas de tancaments de grans centres de connexió, perquè gran part del seu tràfic depèn només d’uns quants punts de la xarxa global”. Tanmateix, les companyies de baix cost, afirma l’investigador, tindrien molta més facilitat de maniobra i de continuar operant en cas de tancament de grans hubs, “perquè la seva flota s’enlaira i aterra a molts més aeroports i no treballen amb un sol centre d’operacions”.
Oriol Lordan també ha analitzat la xarxa des del punt de vista de les grans aliances entre companyies. Existeixen tres grans aliances de companyies aèries, Star Alliance, SkyTeam i Oneworld. Star Alliance és la que aplega un nombre més gran de companyies (27), la que opera a més aeroports opera de tot el món i la que més connexions estableix (4.250). Aquesta és l’aliança més robusta front al tancament d’aeroports centrals.
Els 15 aeroports amb més possibilitats d’interconnexions i que més influeixen en l’operativitat de la xarxa de transport aeri mundial són
Frankfurt Airport (FRA), Ted Stevens Anchorage International Airport (ANC), Charles de Gaulle Airport (CDG), Amsterdam Airport Schiphol (AMS), Dubai International Airport (DXB), Fairbanks International Airport (FAI), Beijing Capital International Airport (PEK), Los Angeles International Airport (LAX), London Heathrow Airport (LHR),Toronto Pearson International Airport (YYZ), Narita International Airport (NRT) (Tokio), Incheon International Airport (ICN) (Seúl), Shanghai Pudong International Airport (PVG), Hong Kong International Airport (HKG), Suvarnabhumi Airport (Bangkok) (BKK).
Comentaris (1)
Xavier ESTOPA MULET replied on Enllaç permanent
Gran treball Oriol. Felicitats!
Afegeix un nou comentari