Diuen que les persones estem unides per fils invisibles. Les emocions regulen la tensió i la longitud d’aquests fils. Per exemple, quan estem sota situacions de tensió (estrès) els fils es tensen, quan ens agrada una persona el fil ens arrossega cap a ella. Si pensem en els materials que tenim al voltant podem trobar comportaments semblants i entendre’ns a nosaltres mateixos. Tots els materials s’allarguen quan els estirem i s’escurcen quan els comprimim. Tots. Fins la roca més dura que pugueu imaginar, com el cor d’alguns homes. Quan deixem de fer força el material recupera la seva mida original, es relaxa. Aquest és el fenomen que anomenem elasticitat i que va ser estudiat per Robert Hooke el 1660. Però hi ha alguns materials com els metàl·lics que a partir d’un cert punt no són capaços de recuperar la seva forma original. El material queda amb una deformació permanent quan hem deixat de fer força. És el que anomenem plasticitat. L’estrès ha estat tan gran que ha deixat una ferida per sempre.

El fenomen de l’elasticitat està lligat a la separació entre àtoms i a la perfecció de l’estructura de la xarxa cristal·lina. Si el material no té plasticitat i el seguim estirant, acabarem separant els enllaços dels àtoms i la xarxa cristal·lina es fracturarà dramàticament. D’igual manera les persones perfectes i la seva excessiva rigidesa moral poden patir greus fractures emocionals que afectin la seva conducta. La plasticitat, en canvi, permet que dobleguem, allarguem, aixafem i retorcem un material fins aconseguir que tinguem l’eina que necessitem (per exemple, un clip).

El fenomen de la plasticitat es produeix per l’existència de defectes dins l’estructura del material. Les anomenades dislocacions (Volterra ,1905) són defectes que es creen i es desplacen dins el material quan el sotmetem a esforços. El moviment dels defectes fixa la nova geometria del material i la deformació plàstica esdevé irrecuperable. Així, a les persones amb defectes els seria possible adaptar-se i canviar d’acord amb les pressions externes a les que es veuen sotmeses. Els defectes esdevindrien fonamentals per tenir un comportament que podríem qualificar de millor. El comportament resistent dels materials i la seva aplicació a les estructures és el que estudiem al LITEM , el comportament humà està molt més enllà del nostre abast.