Una infecció nosocomial  s’adquireix durant l’estància d’un pacient a l’hospital sense que aquesta sigui la causa de l’ingrés. Aquestes infeccions comporten un greu risc per a la salut i, a més, són una despesa extra per al sistema sanitari allargant les estades hospitalàries. Una estratègia  per a reduir la incidència i propagació d’aquestes infeccions es basa en impartir activitat antibacteriana als materials en contacte  amb pacients i/o personal sanitari com són roba de llit, uniformes mèdics i embenatges.

Tot i així, les infeccions nosocomials més freqüents són les relacionades amb la formació de biofilms en dispositius mèdics com són implants, pròtesis o catèters. Aquests biofilms estan formats per colònies bacterianes incrustades en una matriu polimèrica generada per elles mateixes que els serveix com a suport per a créixer i com a protecció contra atacs externs. Recentment, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la infecció bacteriana per biofilm que ha afectat la pròtesi de maluc del Rei d’Espanya. En el seu cas, un simple tractament amb antibiòtics no hagués acabat amb la infecció– gràcies a la protecció que el biofilm dóna a les bactèries – i és per això que se li ha hagut de practicar una nova cirurgia per tal de canviar la pròtesi afectada per una de nova, amb la despesa associada. 

Per  prevenir aquestes infeccions, al Grup de Biotecnologia Molecular i Industrial (GBMI) de la UPC combinem diferents eines biotecnològiques per  produir materials resistents a les bactèries que les provoquen. La particularitat de les investigacions del GBMI, radica en que, a banda del tradicional ús d’agents bactericides o bacteriostàtics per a modificar les superfícies susceptibles d’ésser colonitzades, apostem per una tecnologia basada en interferir en la comunicació que es dóna entre bactèries impedint la seva associació en forma de resistents biofilms.