Enviat per jose.luis.melgosa el
La imaginació al poder!. Això és que van cridar la Raquel Garrido i la Montse Tapias (estudiant i professora respectivament, de la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa-FOOT) quan la Raquel iniciava el seu treball final de grau i no comptava amb els rescursos tècnics necessaris. L'objectiu del treball era establir, per primer cop, els graus d'inclinació màxima del cap per a persones astigmàtiques neutralitzades amb ulleres. Per poder fer-ho, necessitaven un aparell anomenat eye tracker que té un cost aproximat de 13.000€ i que ni elles ni la facultat es podien permetre. La Montse, que viu a Terrassa, coneixia un cilindre gronxador ubicat al Parc de Vallparadís, on hi juguen els nens i nenes del barri. I la llum es va encendre: Per què no fer servir aquest gronxador per realitzar les mesures amb pacients reals? Dit i fet. Amb un tripode, una camera, el cilindre gronxador, la col.laboració del seus amics i companys, i molta paciència, la Raquel va aconseguir l'objectiu i va finalitzar amb èxit el seu estudi i el seu treball final de grau. Fes click sobre el títol de l'entrada i coneix tots els detalls
Davant inclinacions laterals i, per mantenir la imatge estable a la retina, l’ull humà sempre es mou en sentit oposat al moviment del cap i/o del cos. Depenent de si la inclinació és de tot el cos o bé només del cap, aquests moviments reflexos s’anomenen, respectivament, vestibulooculars o cervicooculars. Per a les persones que pateixen astigmatisme ocular i duen ulleres neutralitzadores, el grau d’inclinació lateral màxima del cap i/o del cos és molt important, sobre tot a l’hora de llegir o d’escriure, ja que d’ell en depèn que es mantingui el paral·lelisme entre l’eix de la ullera i el de l’ull, permetent, per tant, l’enfocament adequat i una correcta visió.
Els fabricants d’ullereres es regeixen per la norma UNE-EN ISO 219987 a l’hora de dissenyar lents oftàlmiques. Aquesta norma estableix la desviació màxima de l’eix del cilindre de la lent neutralitzadora, però no hi ha cap recomanació per al pacient sobre el grau màxim d’inclinacions laterals del cap i/o del cos permeses.
Inclinació màxima del cap per a observadors astigmàtics
Ara, gràcies a la projecte final de grau de l’estudiant de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT), Raquel Garrido, sabem que, per exemple, per a pacients amb ulleres i amb un astigmatisme entre 0,50 i 0,70 D, el valor màxim d’inclinació del cap permès és de 37º. Per a persones entre 0,75 D i 1,50 D d’astigmatisme, la inclinació màxima permesa és de 18º; per a persones entre 1,50 D i 2,50 D d’astigmatisme és de 14º i, finalment, per a astigmàtics amb més de 2,50 D la inclinació màxima permesa és de 9º. En tots els casos, si el grau d’inclinació és major que el que estableix l’estudi de Raquel Garrido, la visió deixa de ser correcta.
Per obtenir aquestes xifres, l’estudiant de la FOOT de la Universitat Politècnica de Catalunya necessitava un sistema a través del qual pogués comprovar científicament diferents graus d’inclinació en persones reals. “En principi havia pensat portar alguns companys de la FOOT a un gimnàs i enganxar el banc d’abdominals a diferents altures de les espatlleres, formant diferents angles d’inclinació del cos, però al gimnàs la llum era artificial i un lloc tancat, i preferia prendre les fotografies amb llum natural i un lloc obert perquè ningú no s’atabalés. La meva directora del projecte, la Montserrat Tàpias, viu a Terrassa, i coneixia l’existència d’un gronxador-cilindre al parc de Vallparadís. La idea va ser d’ella. Es tractava que els meus companys s’estiguessin dins del cilindre, dempeus i quiets. Jo feia una marca de referència al seu front i altres marques de referència a la perifèria del cilindre. Per establir un determinat nombre de mesures, girava el cilindre fent coincidir la marca del front amb la marca de la perifèria i prenia dades dels seus moviments vestibulooculars i cervicooculars amb una càmera fotogràfica fixada a un trípode amb la que fotografiava amb detall l’ull”, explica la Raquel.
“La veritat és que estic molt satisfeta pels resultats obtinguts i perquè va ser molt divertit experimentar d’aquesta manera tan poc usual. De fet, és el primer estudi que s’ha realitzat a la FOOT sobre la motilitat de l’ull en inclinacions laterals del cap i/o del cos”, afirma Raquel Garrido.
L’inici d’una nova línia de recerca
En aquest sentit, la professora i investigadora de la FOOT, Montserrat Tàpias, directora d’aquest projecte final de grau, diu que, “ el treball de la Raquel podria ser l’origen de tota una línia de recerca que generés més estudis a la sobre motilitat ocular en general. Evidentment, no podem ubicar un laboratori experimental al costat del cilindre-gronxador del parc de Vallparadís de Terrassa, però si que seria necessari un equipament tecnològic mínim com ara a un eye-tracker, aparell bàsic que necessitem per iniciar aquests estudis i que té un cost aproximat d’uns 13.000€”, argumenta Tàpias.
Afegeix un nou comentari