Éstech: Enhorabona pel premi Rosendo. Què suposa per a tu haver estat reconegut amb El Premi Emprenedor XXI?

Rosendo Garganta:  Moltes gràcies. El Premi Emprenedor XXI a la categoria EMPRENS de Catalunya (que és la categoria en la qual hem participat) reconeix a l'empresa de menys de 2 anys amb més potencial de creixement de Catalunya. És un premi molt important, molt competitiu (amb més de 100 candidatures aquest any) i com et pots imaginar suposa per a nosaltres una gran responsabilitat, però també una gran dosi de motivació per seguir treballant dur.
El premi està dotat amb 5.000 €, l'assessorament de La Caixa Capital Risc, i formació d'una setmana a la Universitat de Cambridge amb emprenedors procedents d'arreu del món. A més, aquest premi ens permet competir a nivell nacional amb els altres 16 guanyadors de la resta de Comunitats Autònomes del país. El guanyador estatal rebrà 20.000 € addicionals i la participació en un Pont Tecnològic a Silicon Valley, Nova York o Tel Aviv.

E: Podries resumir la teva trajectòria des que et vas graduar al Campus de la UPC a Terrassa?

R.G.: És clar! Em vaig graduar al 2009 a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT)  amb el millor expedient  de promoció d'Enginyeria Industrial i d'Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial. Vaig tenir la sort de rebre els Premis de TELSTAR i la Caixa d'Enginyers als Millors Expedients Acadèmics de les dues carreres, respectivament, i una Beca de l'EUNCET Business School per estudiar un Màster en Administració d'Empreses (MBA).En aquest Màster vaig aprendre moltíssim sobre el món de l'empresa. Vaig compartir curs amb Directius de diferents pimes catalanes que em van ajudar a créixer professionalment i a posar en pràctica tot el que aprenia en les classes en l'empresa del meu pare.
Mentre cursava el Màster vaig tenir l'oportunitat d'incorporar-me a una pime catalana anomenada COSTAISA on vaig participar en la creació d'una spin-off anomenada SISEMED. El Pla de Negoci de SISEMED va ser el meu Treball de Final de Màster. Aquesta aventura em va ajudar a madurar i va establir les bases del que s'acostava ..., la creació de la meva pròpia empresa.

Un any més tard, gairebé a la fi de 2012, vaig decidir per fi crear la meva pròpia empresa per desenvolupar Lit-Control, un dispositiu mèdic amb una patent de la Universitat de les Illes Balears que permetria prevenir la formació de càlculs renals en pacients recidivats d'aquesta malaltia, una malaltia que afecta el 10% de la població i que he viscut molt de prop en la meva mare.

La decisió de crear l'empresa va ser arriscada, però avui no em penedeixo de res. Pel camí he rebut ajuda d'innombrables persones, tinc la confiança de 45 socis (entre els quals es troben professors i companys tant de l'ETSEIAT com l'EUNCET) i un equip fantàstic que cada dia és més nombrós.
En aquest moment ja tenim desenvolupat el dispositiu mèdic i dos complements alimentaris que junts formen un innovador tractament domiciliari per a la prevenció dels càlculs renals. Aquest tractament ha rebut el Premi de l'Associació Espanyola d'Urologia a la millor innovació en el camp de la Urolitiasi, i s'ha llicenciat recentment al Laboratori M4 Pharma, SL per a la seva distribució en exclusiva al mercat espanyol.

Devicare és ara reconeguda com l'empresa jove amb més potencial de creixement de Catalunya i els nostres productes són considerats tota una revolució en el tractament dels càlculs renals. Estem molt orgullosos, però sabem que encara queda molt per fer!

E: Explica als lectors i lectores d’Estech, si us plau, quins són els majors mals de cap d'un emprenedor i com els resols.

R.G.: Cada emprenedor és un món, com ho és també cada projecte empresarial, però sí que és cert que hi ha coses que són comuns per a tots. Per a mi, els majors mals de cap són el compliment de les fites en TEMPS i DINERS. Per molt que et planifiquis, sempre necessites més temps i més diners. L'única manera de resoldre (i encara no ho he aconseguit) és amb l'experiència i un bon equip que sàpiga el que fa en cada moment, que sàpiga realment quant costa tot en temps i diners. Bé, això i acudir a les classes del professor Daniel García-Almiñana de l’ETSEIAT sobre gestió de projectes, jajaja.

Un altre gran maldecap és la recerca de finançament. Quan busco finançament per a l'empresa puc arribar a dedicar el 40% del meu temps només a això. És molt de temps dedicat a buscar diners quan l'empresa necessita seguir avançant, però és un mal necessari.

I finalment, en el nostre cas concret, també assenyalaria com important el "supply chain". Devicare és una empresa fabricant de productes sanitaris. Els productes sanitaris requereixen passar un procés regulatori molt estricte, i uns controls de qualitat molt exigents. Tot això és molt complicat, però res si ho comparem amb elegir els proveïdors adequats, auditar a nivell regulatori i de qualitat, homologar, negociar amb ells els costos de cada component perquè el preu del nostre producte sigui competitiu, i després greixar totes les parts perquè la fabricació funcioni sola amb un simple comanda d'un client. ¡Bufffff, només de pensar i em marejo!

En qualsevol cas, ser emprenedor és dur, però molt gratificant quan aconsegueixes els resultats.

E: Digues-nos què se sent quan aconsegueixes que finalment un projecte arriba a la seva meta.

R.G: Bueno, t'ho diré en uns mesos. Encara no estem en el mercat, així que encara no hem arribat a LA META (amb majúscules). Però fins i tot quan estiguem al mercat (una fita important per a nosaltres), ens posarem noves fites: arribar al primer milió de facturació, vendre a l'estranger, obrir oficines a Alemanya o els Estats Units, crear i llançar nous productes, augmentar la plantilla, augmentar el capital de l'empresa, arribar als 100 milions de facturació, ..., jajaja.

Crec que el bo d'emprendre és precisament superar petites metes i anar a buscar immediatament la següent; una mica més gran, una mica més difícil, una mica més gloriosa. Aquesta recerca contínua i incessant és el que em fa madurar com a emprenedor i el que ens fa madurar com a empresa. És, a més, molt gratificant.

E: Què és més necessari, talent, perseverança, o un bon inversor?

R.G.: De les tres característiques que esmentes, sens dubte, la més important és la perseverança. Un projecte empresarial requereix perseverança perquè vindran molts obstacles que haurem de superar. També són necessàries grans dosis de resiliència, i de capacitat d'adaptació als canvis. Les empreses es troben en un continu procés de canvi; o t'adaptes i es creix amb l'empresa o deixes de ser vàlid per dirigir-la i cal buscar un altre perquè ocupi el teu lloc. Si no ets conscient d'això, l'empresa acabarà desapareixent.

Per descomptat el talent (sobretot en empreses de base tecnològica) és molt important. Però no tant el talent de l'emprenedor com si el talent de totes i cadascuna de les persones que incorpores en el teu equip.

Una empresa no és més (ni menys) que un equip de persones. Com millors siguin aquestes persones millor serà la teva empresa. Així de senzill. Però no n'hi ha prou amb això, a més de tenir "gent bona" ​​cal tenir "bona gent". El talent individual no serveix de res si no treballa de manera coordinada i en equip.

I sobre l'inversor ...., sí, la veritat és que va molt bé! jajaja.

E: Quins són els teus objectius a mitjà termini? Quines altres idees, a més de Lit-Control, tens en ment?

R.G: A curt termini pretenem sortir a mercat amb els nostres productes per càlculs renals; a mig termini el nostre principal objectiu és dur a terme una ràpida internacionalització, i més a llarg termini esperem desenvolupar nous productes per a altres pacients crònics com els d'Asma, de MPOC, de Insuficiència Renal Crònica, o d'Osteoporosi. Ja tenim en ment algunes idees innovadores que canviaran la forma de tractar aquestes malalties.

E: Dóna'ns la teva opinió sobre la situació socioeconòmica actual i digues, des del teu punt de vista, què caldria fer per ressorgir

R.G:Aquest sempre és un debat difícil i per al qual probablement estic molt poc preparat ...

La situació socioeconòmic i també política és difícil a hores d'ara, molt difícil, però el pitjor ja ha passat i l'horitzó sembla molt prometedor. Els espanyols tenim davant nostre moltes oportunitats i entre tots hem de posar els mecanismes adequats per poder explotar adequadament. No vull parlar de l'Administració perquè és molt fàcil criticar i molt difícil proposar alternatives reals, que és el que solem fer els ciutadans. Jo prefereixo actuar en el meu entorn immediat, i canviar amb les meves capacitats per intentar que sigui millor. Si tots fem el mateix, serem capaços d'aconseguir tot el que ens proposem com a país.

Portat al terreny universitari, els professors han d'intentar ser millors docents cada dia i inculcar l'emprenedoria, l'esperit de sacrifici i el treball en equip en els alumnes. Per la seva banda, els alumnes han d'intentar superar-se i posar-se reptes cada vegada més ambiciosos, participar en activitats extraescolars, i fer molt networking. En l'educació hi ha el futur de qualsevol nació, comencem llavors per l'educació per ressorgir com a país.

E: Moltes gràcies Rosendo, i molts èxits !!