Com han evolucionat  les missions a l’espai?

La visió de l'espai  ha canviat  radicalment. Els primers vols espacials  eren, sobre tot, manifestacions del poder d’algunes nacions. Avui, la cooperació internacional  permet una àmplia gamma d'objectius científics o tecnològics en l'espai. El sector privat ha esdevingut  un dels principals inversors comercials de les missions espacials. Actualment, l’espai és un laboratori científic, alhora que un mercat i un lloc de treball.

I com està intervenint el sector privat a l’espai?
L’espai és un gran negoci, sobre tot per a les grans empreses de telecomunicacions que el necessiten per ubicar els seus satèl·lits i poder donar serveis cada cop millors als seus clients que demanen sobre tot immediatesa, rapidesa i cobertura. El sector privat mou 200.000 milions de dòlars a tot el món en el sector espacial. Això suposa les dues terceres parts del total. Ara, actualment, l’espai ha esdevingut en una infraestructura més de la Terra i hem de d’educar els enginyers en aquest context. Les tecnologies derivades dels programes espacials d’arreu del món tenen una influència cada vegada més gran en la nostra vida quotidiana

El turisme espacial és també part important d’aquest negoci?
Soc bastant escèptic en relació a aquesta vessant dels negocis a l’espai. Molt poca gent se’n pot beneficiar. Potser gent amb molts diners que volen viure una experiència exclusiva i emocionant. Però hem de pensar que això  és poc sostenible. Si hem d’invertir o en posar recursos per anar a l’espai ha de ser per activitats que beneficiïn a moltes persones. Enviar una nau a l’espai és molt costós, i a més consumeix moltíssima energia. Per tant, hem d’apostar i centrar-nos, sobre tot  en treure profit científic a les missions espacials. Anar a l’espai ha de contenir un valor afegit social i científic.

En aquest marc de l’espai com a mercat, hi ha molta competitivitat entre la NASA i l’ESA?
Aquestes són les dues grans agències espacials al món, però Xina és una potència emergent, i Japó, Rússia, Brasil, Canadà i Itàlia participen també a l’Estació Espacial Internacional. En el negoci de l’espai hi ha de tot. Per un costat competitivitat lògica per atraure mes clients amb els que poder tirar endavant el seus projectes. Però d’altra també hi ha molta col·laboració. Un exemple és la mateixa Estació Espacial Internacional. Jo diria que pel que fa a  les grans missions, sense la col·laboració mútua de les grans potències no seria possible aconseguir els objectius.

L’home arribarà a Mart?

L’home trepitjarà Mart d’aquí 20 anys. Possiblement els astronautes que es passegin per primer cop pel planeta vermell s’estan formant avui a una universitat com aquesta. Ara , la NASA, l’ESA i algunes universitats estem treballant precisament per fer-ho possible. De fet. Gisella Detrell, la professora de l’ETSEIAT que m’ha convidat a venir a la UPC, pràcticament té  ultimada la seva tesi doctoral que estudia els vents i determinats aspectes de la logística necessària per organitzar una missió de l’home a Mart i establir metodologies amb les què els astronautes podran realitzar la seva tasca.
 

I per què l’interès per Mart?
En 10 anys possiblement veurem un altre cop a l’home a la Lluna. Tanmateix, i per molt paradoxal que sigui, degut a la infinitud de l’espai no tenim gaires opcions de triar destinacions i estem molt limitats, entre d’altres raons, perquè a les missions espacials hi ha, sobre tot, un problema, i és la manca d’aigua i la necessitat de produir-la. Mart te una massa que és la desena part a la de la Terra. La comunitat científica  ha vist que a través de Mart podem conèixer i preveure molt millor el futur del nostre planeta. Amb Mart s’obren noves vies de recerca científica molt interessants amb resultats que de ben segur generaran grans avenços científics i tecnològics. Mart podria ser una plataforma des d’on es podria arribar més lluny.

Llavors, on queden les estacions espacials?
Les estacions espacials són fonamentals. Gràcies a l’Estació Espacial Internacional, a la que col·laboren diferents països, se’n beneficia per exemple la medecina, l’enginyeria amb la creació nous materials, la química i en definitiva, totes les àrees del coneixement científic. Sense aquesta infraestructura científica tampoc sabrien tot el que hem arribat a saber sobre el canvi climàtic. Aquest és un exemple més de com l’espai és quelcom essencial en el nostre present per poder esbrinar millor el nostre futur.

Ens podria explicar la seva experiència com astronauta?
Jo vaig tenir el privilegi de participar en la missió Spacelab D1 a bord de l’STS61A-Challenger, l’any 1985. Vaig estar entrenant-me cinc anys. Va ser molt especial. Com podreu imaginar, és una experiència única. Si un pensa que forma part del petit grup de persones que, al llarg de la història de la humanitat, ha tingut l’oportunitat de veure el nostre planeta des de l’espai, la veritat és que se sent especial i molt orgullós. La meva experiència, a més, conté una mart molt emotiva, perquè la següent missió del Challenger va patir el tràgic accident i tots els seus tripulats van morir en la mateixa nau i a la mateixa cabina que jo vaig ocupar. Tots els que estem involucrats en els viatges a l’espai som conscients dels riscos que comporten. De fet, l’any 2003 una missió del Columbia va viure un altre accident al que van morir els set tripulants. Per això es treballa molt en la seguretat de les missions. Ara, per exemple, s’ha separat la càpsula on s’ubiquen els astronautes de totes les altres parts de la nau.